Per què canvia la densitat de la ceràmica d'alúmina

A la indústria de la ceràmica, el desenvolupament és cada cop més ràpid i moltes empreses s'estan fent més grans i la qualitat dels seus productes també millora a causa de la producció de ceràmica. Les ceràmiques d'òxid d'alumini, com una d'elles, han esdevingut cada cop més madures en la tecnologia de fabricació. De fet, es poden dividir en dues categories. Una és la ceràmica amb un contingut d'òxid d'alumini molt pur, la temperatura de sinterització de la qual pot arribar als 1800 graus. El material fet d'aquesta manera fins i tot pot substituir el platí i utilitzar-se com a material aïllant.
I l'altre tipus és el tipus normal, que es classifica segons el contingut d'alúmina, que s'utilitza principalment a la nostra vida diària, com ara la fabricació de gresols resistents a altes temperatures, la fabricació de plaques de vàlvules de ceràmica, coixinets, etc. La densitat de la ceràmica d'alúmina és afectat per les propietats de la pròpia alúmina.
En química, aquest és un compost, però pel que fa al procés, només es pot utilitzar com a material perquè també conté moltes impureses i no és alúmina pura. És ben sabut que l'alúmina té una duresa relativament alta i és un òxid amfòter que és propens a reaccions i ionització, la qual cosa la converteix en una excel·lent opció per fabricar materials refractaris. Quan es fa ceràmica, també es requereix una sinterització a alta temperatura, de manera que escollir l'alúmina com a compost pot evitar que es cremi a mig camí.
Després de la formació de ceràmica d'alúmina, comença el pas d'alta purificació, però la densitat sempre no compleix els requisits. En aquest moment, es pot considerar si es tracta d'un problema amb la pols i la fórmula originals. Si no hi ha cap problema a l'arrel, es poden utilitzar mètodes com augmentar la pressió i la temperatura de sinterització. Tanmateix, durant la purificació elevada, no allargar el temps d'aïllament, ja que pot provocar la deformació dels grans dins de l'alúmina. En teoria, es requereix que els grans siguin uniformes perquè la seva composició estructural sigui prou bona.